Barri de la Moreria
Com a conseqüència directa de la derrota dels musulmans d'al-Azraq, i concedida la carta de poblament el 1248, aquests abandonen definitivament l'interior de la zona amurallada d'Onda, on encara hi residien. Aquells que van desitjar quedar-se a la seua terra i no marxar a l'exili, van passar a formar un barri extramurs de la vila, anomenat la Moreria. La moreria d'Onda va ser un important nucli que va arribar a tindre més de cinquanta cases, que equivaldria a uns 200 habitants.
Jaume I va fomentar el benestar dels territoris valencians al llarg del seu regnat, si més no teòricament, i prova d'això fou el fet de posar sota la seua protecció l'aljama i, en particular, els moros naturals d'Onda que, evadits d'altres llocs, es van refugiar a la seua vila natal i així no van patir persecucions.
A l'aljama els habitants podien parlar la seua llengua i practicar la seua religió a la mesquita, en convivència pacífica amb els pobladors cristians. No obstant això, en algunes ocasions es van documentar saquejos de l'aljama per part dels cristians.
La moreria com a barri musulmà va perviure fins al 1609, data de l'expulsió dels moriscs de tot el regne.