Església de l'Assumpció
És una construcció de planta de creu llatina, amb una nau única. Adossada al seu costat est i als peus s'emplaça la capella de la Comunió, de planta de creu grega. Darrere d'aquesta es troba la torre campanar, de planta quadrada, i el pati d'accés a la porta del creuer oriental.
El temple actual es va començar a construir el 1727 sobre el solar d'un temple anterior. El temple primitiu, construït en el segle XIV, va sofrir un incendi el dia 18 de desembre de 1467, que per la seua rapidesa i voracitat el va destruir sense salvar-se res.
L'escultura de l'Assumpció que es trobava en la fornícula de la portada va ser destruïda el 1936. Aquesta escultura era obra dels Ochando d'Almassora, encara que s'atribueix, segons algunes fonts, a Nicolás Busi.
La talla interior de l'església és dels Ochando. La cúpula va tenir pintures de Carlos Maroti que representaven la Coronació de la Verge, amb els Evangelistes als cantons.
Els frescos de la capella de la Comunió són de José Vergara. El capellà rector D. Melchor Boix Rambla va començar la reconstrucció de l'església el 1939 i va encarregar el retaule major i els laterals al Sr. Folía, així com la capella de la Comunió. Mort aquest artista el 1945, va acabar l'obra l'onder Pascual Sants Albella.
- L'Anunciació: miniatures del segle XV, italianes, sense autor conegut.
- Retaule de les Ànimes: del segle XVI, atribuït al Mestre de Cabanyes. Estil hispanoflamenc amb influències italianes. Va estar a l'església de la Sang, segons Mundina. Traslladat a Castelló el 1936, va perdre les imatges dels sants Cosme i Damià.
- Retaule de Sant Antoni i Santa Bàrbara: 1558, obra de Juan Macip Navarro (Juan de Juanes).
- El Salvador: anònim dels segles XVI-XVII.
- Crist beneint: còpia d'un quadre de Vicente López per Joaquín Oliet el 1848.
