
Menu L'ajuntament L'alcalde La corporació Òrgans de govern Serveis municipals Horaris dependències municipals Arxiu municipal Resultats electorals videos La ciutat Com arribar Onda i la seva història Museus i patrimoni Biblioteques Associacions i entitats Cultura Espais culturals Esports Educació i formació Oferta formativa Servei de normalització lingüística Benestar social Seguretat ciutadana Onda solidària Medi ambient Sanitat i consum Agermanaments Casal Jove Economia i ocupació Directori d'empreses Assessorament i subvencions a empreses Taller d'Ocupació Turisme Recorreguts d'interès Senders locals senyalitzats Guia de comerços locals Guia de bars i restaurants Festes i tradicions Gastronomia Allotjament Tourist Info Seu Electrònica SAT - Servei d'atenció i tramitació Tauler d'anuncis Oferta d'ocupació pública Ordenances municipals Perfil de contractant Registre municipal d'urbanisme Actes de la junta de govern i ple Carpeta ciutadana	Turisme » Recorreguts d'interès » Recorregut espais naturals Recorreguts pels espais naturals A Onda conflueix la paradoxa natural de ser i de no ser. Res no és espectacular i al mateix temps tot ho és. Història i naturalesa s'uneixen quan es vol aprofundir en els orígens del poble. Si passejar pel nucli antic situa el viatger en l'època medieval, fer un volt pel camp permet constatar que la vila s'emplaça on està perquè es tracta d'una entrada natural, sens dubte la més important per la cara nord, a la serra d'Espadà (1.030 metres). El Montí és el representant municipal més alt d'aquest conjunt (500 metres). A més, la proximitat del riu, el Sonella, de cabal curt però superexplotat, acaba d'explicar la ubicació de la població. I en això radica precisament la sort d'Onda: la intersecció entre pla i muntanya és una circumstància que ofereix a propis i estranys un ventall ampli i accessible de possibilitats naturals. L'accés des d'Onda a qualsevol de les possibilitats que a continuació s'ofereixen estarà en funció de la preferència, de l'accessibilitat i del temps que es dispose. Fer una eixida a peu, amb bici de carretera o de muntanya, moto, cotxe o 4x4, dependrà, així doncs, del consumidor. L'autor, amb unes preferències ineludibles i les corresponents limitacions, vol responsabilitzar-se de les propostes i de les no proposades, esperant que el lector -potencial protagonista de l'esdeveniment- ho entenga i no es moleste. Vessant sud del terme 1.- Començarem la descripció d'itineraris amb un passeig a peu molt relaxant i digestiu, freqüentat per molts onders i que dura entre tres quarts i una hora. Es tracta de remuntar el riu Sonella en direcció oest des de les passeres -carrer de Perera cap avall- fins al Carme, per una senda transitable que hi ha al marge dret. El Toll dels Tísics, el Cap del Nano, el Toll del Carreró, el de Santi Cavall, la Cova Gelada i la dels Dotze Apòstols acompanyaran el caminant fins al Carme. A l'esquerra, un bonic baladrar i aigua contínua en algun dels tolls que permeten veure i escoltar amb molta facilitat martinetes, cuetes grogues i blanques, titets i una àmplia varietat de fringíl·lids. A mà dreta, uns garroferals abandonats donen una idea de la configuració de gran part del terme abans de l'expansió del taronger. 2.- Si el viatger decideix no eixir d'aquest context i disposa de 2 a 3 hores, pot emprendre el camí de l'ermita de Santa Bàrbara -la de les collites- també a peu. Creuarà el riu Sonella per les passeres i agafarà el segon camí asfaltat que trobe en direcció sud -mirant a les muntanyes- a mà dreta, i continuarà cap amunt per intuïció natural. Quan arribe, prendrà possessió visual de la pràctica totalitat del terme i comprendrà, de passada, la saviesa dels constructors. Si hi ha temps i porta una motxilla amb esmorzar i aigua, val la pena -camí de Santa Bàrbara a mà esquerra- intentar abordar el Montí, passant abans per la ja seca Font del Retor. Un paisatge estrictament mediterrani flanquejarà el caminant a banda i banda. Un substrat arbustiu interessantíssim, bons exemplars de pi negre, alzines i oliveres centenàries que han anat a menys en els seus corresponents ribassos, i algun arboç, ofereixen història i naturalesa al so de totestius, caragolets, pit-rojos, busquetes i gaigs que nien o hivernen a la zona. És molt interessant fixar-se en les conseqüències de l'últim incendi del 1985 i del poder regeneratiu de la mateixa naturalesa. 3.- Justament a l'altre costat d'aquesta mateixa serralada, camí del Cementeri cap avall, pot arribar-se a les penyes aragoneses, encara que es troben al terme d'Artana. És aconsellable arribar-hi a peu des d'on s'abandona el camí asfaltat. En aquest monument geològic és freqüent sentir alguna au de rapinya diürna i nocturna, com ara esparvers, falcons, mussols, xots... 4.-Començats els desplaçaments amb vehicle, bici, cotxe, moto, etc., les rutes que comencen a Onda amb l'Espadà de fons són molt estimulants. El més proper dins del terme d'Onda, a 5 minuts amb cotxe, és l'Assut, just a l'esquerra de la carretera que uneix el poble amb Tales. És un lloc excel·lent per a escoltar ocells. Aparcat el vehicle, trobarem a 300 metres la Font del Canyar i, si ens decidim a accedir al Montí per aquest vessant, podrem fer-lo per l'únic bosc de sureres que existeix al terme. Si decidim, en canvi, continuar amb cotxe carretera cap amunt tenim dues opcions: Suera, Vilamalur, Aiòder o l’Alcúdia. Per aquest últim vessant ens trobarem amb el pantà de Benitandús, on la vegetació de sureres, pins, arbustos i una font contínua amb aigua faran les delícies del visitant. Si a l'estiu hi ha sort i hi ha aigua, es podrà fins i tot fer un passeig amb piragua i, si no, podrà fer-se una volta a peu seguint el sender que voreja l'embassament. Si es continua amb cotxe en direcció a l'Alcúdia de Veo és aconsellable pujar al Nevero, en direcció a Algimia de Almonacid i accedir des d'allí a peu al cim de la serra. La panoràmica i la naturalesa són impressionants. (19.- Llicsó. Herba de sòls nitròfils, murs, roquissars) 5.- Pensant en els amants de la bicicleta de carretera, Onda ofereix uns passejos excel·lents per a tots els gustos: a) Per la part de l'Espadà hi ha un recorregut curt de 45 a 60 minuts amb el trajecte següent: Onda, Artesa, desviament Aiòder, encreuament carretera Suera-Aiòder, Suera, Tales, Artesa, Onda. Des d'Artesa la carretera comença a anar cap amunt i es fa dura en els dos últims trams abans de començar la costa que duu a Suera. b) Si l'aficionat està més fort i disposa de 2 a 3 hores, hi ha una volta preciosa que discorre també per aquesta part nord de l'Espadà seguint aquesta ruta: Onda, Tales, Veo, l’Alcúdia, Aín, Eslida, Artana, Betxí i Onda. El coll d'Aín s'ho mereix independentment del vessant pel qual s'accedisca. c) Si es tracta d'amateurs més forts que els habituals aficionats de cap de setmana, l'Espadà dóna molt més de si. Un itinerari bo és el que va d'Onda a Artesa, Tales, Veo, l’Alcúdia, coll d'Aín, Almedíjar, Castellnovo, Valle de Almonacid, Algimia de Almonacid, port del Nevero i de l'Alcúdia a Onda. Una altra alternativa, seguint aquesta mateixa ruta, és la que va d'Aín a Eslida, Xóvar, Alfondeguilla, la Vall d'Uixó, la Vilavella, Betxí i Onda. En qualsevol cas estem parlant ja de recorreguts llargs que ocupen bona part d'un matí o d'una vesprada -de 3 a 6 hores- i de llocs on els pendents perllongats arriben a ser del 12%. Vessant nord del terme El vessant nord ofereix al visitant una altra unitat natural d'Onda: les serralades de la Talaia, les Pedrisses i el Millars. 1.- Des de la presa del Sitjar és fàcil trobar a l'estiu una colònia d'oronetes cuablanques i de roquerets. Si les preferències de l'observador són les aus aquàtiques, últimament poden observar-se a l'embassament esbarts de gavines procedents dels abocadors que existeixen al terme. En ocasions també pot veure's la garsa comuna i algun limícola -sisetes, corriolets, etc.- a la riba de l'aigua. Des de la presa es pot accedir també a un dels millors racons dels quals es disposa. Formacions geològiques fan de suport a un riquíssim substrat arbustiu que dóna vida a una àmplia varietat de sílvids nidificants i/o hivernants. Ací mateix continua la seua marxa cap al mar el Millars, l'únic riu “gran” de la Plana que per casualitat creua el terme d'Onda. Un paisatge pràcticament verge amb vegetació rupícola -salzes, pollancres, canyars, bogars, tamarius...- s'observa des de la presa fins al límit amb el terme de Vila-real. Ací és d'obligada visita el Torrelló. El viatger pot observar i raonar l'emplaçament dels nostres avantpassats més llunyans. Coves i parets escarpades acompanyen l'infatigable i omnipresent cant del capnegret. Al fons, enmig del llit del riu, entre canyars i esbarzerars, es pot oir amb molta facilitat el cant fort dels dos rossinyols, el bastard i el comú, que semblen disputar-se pam a pam aquests paratges inexpugnables. (20.- Riu Millars) 2) La pràctica del ciclisme també és interessant per aquesta part. Una bona ruta és eixir d'Onda, per la carretera de Ribesalbes en direcció Montanejos, passant per Espadilla i Toga. Ací el ciclista es desviarà cap a la dreta per cercar l'afluent del Millars que baixa de Villahermosa amb direcció Vallat, Fanzara i, abans de tornar a casa, podria haver remuntat per segona vegada unes boniques costes que duen al Salvador, on podrà rebre una merescuda benedicció. Aquesta volta dura de 2 a 3 hores i no és aconsellable fer-la en cap de setmana per l'afluència de trànsit que puja a Montanejos. Aquest espai transcorre bàsicament entre garroferals i sempre al costat del Millars 3) Una volta més relaxada -més pròpia per a cames com les del redactor- és la que voreja l'embassament del Sitjar i que dura una hora més o menys. S'ix d'Onda cap a Ribesalbes i a l'altura del cementeri d'aquest municipi s'agafa la carretera que voreja l'embassament cap a l'encreuament de la Pedrissa. En arribar-hi, s'agafa la carretera de la dreta que va a la presa i d'ací a casa. Pel que fa al pantà, cal comentar que per la meitat del camí es passa per una àmplia zona d'esplai, propietat de la Conselleria d'Agricultura, on es permet acampar i encendre foc als llocs instal·lats per a això. Aquesta ruta presenta molts racons tranquils i la possibilitat de fer excursions a peu molt distretes, ja que sempre es té l'aigua com a teló de fons. Els aficionats als fòssils disposen de llocs excel·lents per a estudiar, això sí, sempre que aquest verb no es conjugue com a sinònim d'espoliar. Aquest espai humit és també el més idoni per a la pràctica d'una altra afició que va en augment, la de l'equitació, ja que hi ha prats amplis, encara que de vegades es troben coberts d'aigua. L'increment d'aquest esport no apareix correlacionat amb la disposició de llocs perquè els passejos curts han de fer-se necessàriament per l'asfalt. 4) Si tornem a la bicicleta i disposem de menys temps, quan s'arriba al ja esmentat cementeri de Ribesalbes, es pot continuar avant en direcció cap a l'Alcora i, una vegada allí, desviar-nos cap a Onda per una comarcal amb un paviment excel·lent. El recorregut transcorre enmig de garroferals i tarongers, que és una de les zones que limita aquests dos tipus de cultiu. Per finalitzar aquesta descripció breu de possibilitats, cal recordar que no és recomanable transitar per pistes forestals amb vehicles i especialment amb 4x4 després de les pluges, donat l'impacte que això pot provocar. Els vehicles de camps a través tenen prohibida la circulació per la muntanya, així com superar els 30 km/h en pistes forestals (art. 38 de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana). Esperem que els amants dels passejos en qualsevol de les seues variants gaudisquen de les atraccions naturals d'Onda i del seu entorn, ja que valen la pena. No dubten a convidar-s'hi vostés mateixos.

Recorreguts pels espais naturals

A Onda conflueix la paradoxa natural de ser i de no ser. Res no és espectacular i al mateix temps tot ho és. Història i naturalesa s'uneixen quan es vol aprofundir en els orígens del poble. Si passejar pel nucli antic situa el viatger en l'època medieval, fer un volt pel camp permet constatar que la vila s'emplaça on està perquè es tracta d'una entrada natural, sens dubte la més important per la cara nord, a la serra d'Espadà (1.030 metres). El Montí és el representant municipal més alt d'aquest conjunt (500 metres). A més, la proximitat del riu, el Sonella, de cabal curt però superexplotat, acaba d'explicar la ubicació de la població. I en això radica precisament la sort d'Onda: la intersecció entre pla i muntanya és una circumstància que ofereix a propis i estranys un ventall ampli i accessible de possibilitats naturals.

L'accés des d'Onda a qualsevol de les possibilitats que a continuació s'ofereixen estarà en funció de la preferència, de l'accessibilitat i del temps que es dispose. Fer una eixida a peu, amb bici de carretera o de muntanya, moto, cotxe o 4x4, dependrà, així doncs, del consumidor. L'autor, amb unes preferències ineludibles i les corresponents limitacions, vol responsabilitzar-se de les propostes i de les no proposades, esperant que el lector -potencial protagonista de l'esdeveniment- ho entenga i no es moleste.

Vessant sud del terme

1.- Començarem la descripció d'itineraris amb un passeig a peu molt relaxant i digestiu, freqüentat per molts onders i que dura entre tres quarts i una hora. Es tracta de remuntar el riu Sonella en direcció oest des de les passeres -carrer de Perera cap avall- fins al Carme, per una senda transitable que hi ha al marge dret. El Toll dels Tísics, el Cap del Nano, el Toll del Carreró, el de Santi Cavall, la Cova Gelada i la dels Dotze Apòstols acompanyaran el caminant fins al Carme. A l'esquerra, un bonic baladrar i aigua contínua en algun dels tolls que permeten veure i escoltar amb molta facilitat martinetes, cuetes grogues i blanques, titets i una àmplia varietat de fringíl·lids. A mà dreta, uns garroferals abandonats donen una idea de la configuració de gran part del terme abans de l'expansió del taronger.

2.- Si el viatger decideix no eixir d'aquest context i disposa de 2 a 3 hores, pot emprendre el camí de l'ermita de Santa Bàrbara -la de les collites- també a peu. Creuarà el riu Sonella per les passeres i agafarà el segon camí asfaltat que trobe en direcció sud -mirant a les muntanyes- a mà dreta, i continuarà cap amunt per intuïció natural. Quan arribe, prendrà possessió visual de la pràctica totalitat del terme i comprendrà, de passada, la saviesa dels constructors. Si hi ha temps i porta una motxilla amb esmorzar i aigua, val la pena -camí de Santa Bàrbara a mà esquerra- intentar abordar el Montí, passant abans per la ja seca Font del Retor. Un paisatge estrictament mediterrani flanquejarà el caminant a banda i banda. Un substrat arbustiu interessantíssim, bons exemplars de pi negre, alzines i oliveres centenàries que han anat a menys en els seus corresponents ribassos, i algun arboç, ofereixen història i naturalesa al so de totestius, caragolets, pit-rojos, busquetes i gaigs que nien o hivernen a la zona. És molt interessant fixar-se en les conseqüències de l'últim incendi del 1985 i del poder regeneratiu de la mateixa naturalesa.

3.- Justament a l'altre costat d'aquesta mateixa serralada, camí del Cementeri cap avall, pot arribar-se a les penyes aragoneses, encara que es troben al terme d'Artana. És aconsellable arribar-hi a peu des d'on s'abandona el camí asfaltat. En aquest monument geològic és freqüent sentir alguna au de rapinya diürna i nocturna, com ara esparvers, falcons, mussols, xots...

4.-Començats els desplaçaments amb vehicle, bici, cotxe, moto, etc., les rutes que comencen a Onda amb l'Espadà de fons són molt estimulants. El més proper dins del terme d'Onda, a 5 minuts amb cotxe, és l'Assut, just a l'esquerra de la carretera que uneix el poble amb Tales. És un lloc excel·lent per a escoltar ocells. Aparcat el vehicle, trobarem a 300 metres la Font del Canyar i, si ens decidim a accedir al Montí per aquest vessant, podrem fer-lo per l'únic bosc de sureres que existeix al terme. Si decidim, en canvi, continuar amb cotxe carretera cap amunt tenim dues opcions: Suera, Vilamalur, Aiòder o l’Alcúdia. Per aquest últim vessant ens trobarem amb el pantà de Benitandús, on la vegetació de sureres, pins, arbustos i una font contínua amb aigua faran les delícies del visitant. Si a l'estiu hi ha sort i hi ha aigua, es podrà fins i tot fer un passeig amb piragua i, si no, podrà fer-se una volta a peu seguint el sender que voreja l'embassament. Si es continua amb cotxe en direcció a l'Alcúdia de Veo és aconsellable pujar al Nevero, en direcció a Algimia de Almonacid i accedir des d'allí a peu al cim de la serra. La panoràmica i la naturalesa són impressionants.
(19.- Llicsó. Herba de sòls nitròfils, murs, roquissars)

5.- Pensant en els amants de la bicicleta de carretera, Onda ofereix uns passejos excel·lents per a tots els gustos:

a) Per la part de l'Espadà hi ha un recorregut curt de 45 a 60 minuts amb el trajecte següent: Onda, Artesa, desviament Aiòder, encreuament carretera Suera-Aiòder, Suera, Tales, Artesa, Onda. Des d'Artesa la carretera comença a anar cap amunt i es fa dura en els dos últims trams abans de començar la costa que duu a Suera.

b) Si l'aficionat està més fort i disposa de 2 a 3 hores, hi ha una volta preciosa que discorre també per aquesta part nord de l'Espadà seguint aquesta ruta: Onda, Tales, Veo, l’Alcúdia, Aín, Eslida, Artana, Betxí i Onda. El coll d'Aín s'ho mereix independentment del vessant pel qual s'accedisca.

c) Si es tracta d'amateurs més forts que els habituals aficionats de cap de setmana, l'Espadà dóna molt més de si. Un itinerari bo és el que va d'Onda a Artesa, Tales, Veo, l’Alcúdia, coll d'Aín, Almedíjar, Castellnovo, Valle de Almonacid, Algimia de Almonacid, port del Nevero i de l'Alcúdia a Onda. Una altra alternativa, seguint aquesta mateixa ruta, és la que va d'Aín a Eslida, Xóvar, Alfondeguilla, la Vall d'Uixó, la Vilavella, Betxí i Onda. En qualsevol cas estem parlant ja de recorreguts llargs que ocupen bona part d'un matí o d'una vesprada -de 3 a 6 hores- i de llocs on els pendents perllongats arriben a ser del 12%.

Vessant nord del terme

El vessant nord ofereix al visitant una altra unitat natural d'Onda: les serralades de la Talaia, les Pedrisses i el Millars.

1.- Des de la presa del Sitjar és fàcil trobar a l'estiu una colònia d'oronetes cuablanques i de roquerets. Si les preferències de l'observador són les aus aquàtiques, últimament poden observar-se a l'embassament esbarts de gavines procedents dels abocadors que existeixen al terme. En ocasions també pot veure's la garsa comuna i algun limícola -sisetes, corriolets, etc.- a la riba de l'aigua. Des de la presa es pot accedir també a un dels millors racons dels quals es disposa. Formacions geològiques fan de suport a un riquíssim substrat arbustiu que dóna vida a una àmplia varietat de sílvids nidificants i/o hivernants. Ací mateix continua la seua marxa cap al mar el Millars, l'únic riu “gran” de la Plana que per casualitat creua el terme d'Onda. Un paisatge pràcticament verge amb vegetació rupícola -salzes, pollancres, canyars, bogars, tamarius...- s'observa des de la presa fins al límit amb el terme de Vila-real. Ací és d'obligada visita el Torrelló. El viatger pot observar i raonar l'emplaçament dels nostres avantpassats més llunyans. Coves i parets escarpades acompanyen l'infatigable i omnipresent cant del capnegret. Al fons, enmig del llit del riu, entre canyars i esbarzerars, es pot oir amb molta facilitat el cant fort dels dos rossinyols, el bastard i el comú, que semblen disputar-se pam a pam aquests paratges inexpugnables.
(20.- Riu Millars)

2) La pràctica del ciclisme també és interessant per aquesta part. Una bona ruta és eixir d'Onda, per la carretera de Ribesalbes en direcció Montanejos, passant per Espadilla i Toga. Ací el ciclista es desviarà cap a la dreta per cercar l'afluent del Millars que baixa de Villahermosa amb direcció Vallat, Fanzara i, abans de tornar a casa, podria haver remuntat per segona vegada unes boniques costes que duen al Salvador, on podrà rebre una merescuda benedicció. Aquesta volta dura de 2 a 3 hores i no és aconsellable fer-la en cap de setmana per l'afluència de trànsit que puja a Montanejos. Aquest espai transcorre bàsicament entre garroferals i sempre al costat del Millars

3) Una volta més relaxada -més pròpia per a cames com les del redactor- és la que voreja l'embassament del Sitjar i que dura una hora més o menys. S'ix d'Onda cap a Ribesalbes i a l'altura del cementeri d'aquest municipi s'agafa la carretera que voreja l'embassament cap a l'encreuament de la Pedrissa. En arribar-hi, s'agafa la carretera de la dreta que va a la presa i d'ací a casa.

Pel que fa al pantà, cal comentar que per la meitat del camí es passa per una àmplia zona d'esplai, propietat de la Conselleria d'Agricultura, on es permet acampar i encendre foc als llocs instal·lats per a això.

Aquesta ruta presenta molts racons tranquils i la possibilitat de fer excursions a peu molt distretes, ja que sempre es té l'aigua com a teló de fons. Els aficionats als fòssils disposen de llocs excel·lents per a estudiar, això sí, sempre que aquest verb no es conjugue com a sinònim d'espoliar. Aquest espai humit és també el més idoni per a la pràctica d'una altra afició que va en augment, la de l'equitació, ja que hi ha prats amplis, encara que de vegades es troben coberts d'aigua. L'increment d'aquest esport no apareix correlacionat amb la disposició de llocs perquè els passejos curts han de fer-se necessàriament per l'asfalt.

4) Si tornem a la bicicleta i disposem de menys temps, quan s'arriba al ja esmentat cementeri de Ribesalbes, es pot continuar avant en direcció cap a l'Alcora i, una vegada allí, desviar-nos cap a Onda per una comarcal amb un paviment excel·lent. El recorregut transcorre enmig de garroferals i tarongers, que és una de les zones que limita aquests dos tipus de cultiu.

Per finalitzar aquesta descripció breu de possibilitats, cal recordar que no és recomanable transitar per pistes forestals amb vehicles i especialment amb 4x4 després de les pluges, donat l'impacte que això pot provocar. Els vehicles de camps a través tenen prohibida la circulació per la muntanya, així com superar els 30 km/h en pistes forestals (art. 38 de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana).

Esperem que els amants dels passejos en qualsevol de les seues variants gaudisquen de les atraccions naturals d'Onda i del seu entorn, ja que valen la pena. No dubten a convidar-s'hi vostés mateixos.